
Les pèrgoles de caràcter permanent es projecten com estructures destinades a donar ombra, resguardant del vent i de la pluja, sent dissenyades per garantitzar la seva durabilitat i la seva integració dins d’un conjunt xiringuito més pèrgola.
El seu sistema constructiu es defineix com un entramat de fusta de pi silvestre. Els pilars es realitzen amb fusta llaminada i la vigueria combina la fusta asserrada i llaminada en funció de l’esquadria i resistència necesaària.
Aquest fabricat es dissenya per a que els pilars s’anclin al terreny de forma superficial, millorant la durabilitat de la fusta. El sistema constructiu obliga a rigiditzar l’estructura en els nussos superiors mitjançant la col.locació de tornapuntes o la rigidització dels mateixos mitjançant viga de gran cant i ferrantges que assegurin un empotrament entre els mateixos. Aquests sistemes d’unió en els nussos viga pilar aporten la resistència del conjunt en front a esforços horitzontals.
Per garantir la durabilitat de la coberta així com la seva estètica interior, aquesta es finalitza amb un tauler contraxapat WBP que pot disposar d’una decoració en forma de dogues si així fos sol.licitat. La impermeabilització del conjunt es realitza mitjançant llàmines asfàltiques autoprotegides amb grànuls minerals, podent presentar-se dues sol.lucions. Per el cas de la terminació vista es recomana la col.locació de plaques conformades tipus tègola que aporten una sol.lució estètica a l’exterior de la coberta. Si la coberta es vol rematar amb algún material superior com per exemple bruc, l’impermeabilització es realitzarà amb una manta continua.
Com complement a la pèrgola es poden incloure dos tipus de tancament laterals, per un costat un tendall a longitud completa (de terra a sostre) i per altre costat tendall a mitja alçada en el qual es finalitza la zona inferior (aproximadament 90 cms.) amb un tancament rígid de tauler contraxapat mari WBP, generant una barana en els forats que precissin tenir restringit el pas.


